Deu de ser la calor de l’estiu, la causa de que els peperoni estiguen perdent el sant temor de l’infern.
O no recorden que fer segons quines coses amb la llengua és pecat, o s’han deixat portar per un impuls del que ja deuen estar confessant-se.
La imatge es bona, però el millor son els comentaris en el menéame.
Torna la fam al món i la culpa es de… Diuen els mitjans de comunicació que l’actual escassetat de cereals està produïda per l’augment del preu del petroli (no està mal això de culpar a uns quants països egoistes que no volen regalar-nos la seva riquesa).
També diuen que hi influeix la competència de l’us dels cereals per a fer biocombustibles, cosa que segurament és veritat, i finalment diuen que l’augment del nivell de vida a Xina fa que la gent menge més carn, i com per a produir carn fa falta molt més cereals que per a menjar vegetarià, l’explicació resulta molt convincent. I els mitjans de comunicació ja no senyalen més causes possibles. Potser ja n’hi ha prou.
Un recent article demostra però que el “factor Xina” és totalment inventat. Resulta que Xina ha incrementat, i no reduït la exportació de grans durant els darrers anys, gràcies a bones collites i a l’ús de reserves emmagatzemades. També resulta que l’altre factor involucrat (els biocombustibles) per ell mateix no pot explicar ni molt menys les tremendes pujades de preus dels cereals.
Finalment, assenyala allò que els mitjans no poden dir: el culpable principal són (com ja hauran endevinat els bons detectius) les multinacionals Archer Daniels, Cargill, Bunge, Monsanto i Syngenta, que tenen un control monopolístic del mercat mundial i que són al mateix temps tan poderoses que ningú (ni governs, ni diaris, ni la FAO, ni la OMC) s’atreveixen a assenyalar-les amb el dit. Menys mal que encara ens queda Internet.
Quantes coses li passen al PP!
Segons dades de l’INE (”Instituto Nacional de Estadística”) i de l’IVE (”Instituto Valenciano de Estadística”) la Comunitat Valenciana va tirar al mar durant 2005 el 80% de l’aigua tractada, i perd per fugues el 33% de l’aigua de la xarxa. Això vol dir 660 hectòmetres cúbics (dos trasvassaments de l’Ebre, per a entendre’ns). És un miracle que no tinguem restriccions; clar que el Xúquer, el Tajo i el Guadiana pateixen molt més del que deurien de patir. Però els rius no voten. I qui vulgui veure el cadàver d’un riu, no té mes que mirar el Segura.
Mentre boicoteja les desaladores i fuig de les Corts i de les (inexistents) preguntes dels periodistes, Mr. Camps deu pensar “no tinc programa ni diners, però tinc un truc que funciona sempre”.
A través del blog la guarida del dragón negro he arribat a una pàgina alemanya on es poden veure 100 productes d’alimentació, una foto de l’envase, una ampliació de la foto i el (habitualment penós) contingut real.
La pàgina alemanya és d’allò més instructiva.
Resulta útil mirar-la abans de anar a comprar queviures. Com a complement del règim que tanta falta ens fa.